TASQUES DIVENDRES 5 MARÇ

MATEMÀTIQUES:

Hui hem corregit la pàgina 190 i hem fet la 208 i 209

CASTELLÀ:

Ací teniu les correccions de les pàgines 53 i 54, sobre demostratius i articles.

En PLÀSTICA hem començat amb la tècnica del puntillisme. El dibuix a fer és:

Bon cap de setmana!

Tasques dimecres 3 i dijous 4 març

MATEMÀTIQUES:

Hem corregit la pàgina 189 i fet la pàg.190. Continuem amb el tema dels triangles.

VALENCIÀ:

Del dossier de fotocòpies de morfologia, pàg. 85 (demostratius i contracció). Activitats 5, 6, 7, 8 i 9

CC.SS.:

Lectura pàg. 56 i 57. Població rural comparada amb l’urbana.

Concepte de densitat de població:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Densitat_de_poblaci%C3%B3

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Provincias_y_ciudades_aut%C3%B3nomas_de_Espa%C3%B1a

Els gràfics de les piràmides poblacionals i els mapes d’Espanya s’han d’entregar el primer dia que torneu. Així mateix, en CC.NN. haureu de fer l’exposició oral de la presentació dels ecosistemes amb els vostres membres d’equip, també a partir del primer dia de tornada.

Molt d’ànim.

Pregunteu dubtes mitjançant el coreu electrònic.

Tasques dimarts 2 març

Hola xics i xiques, espere que estigueu molt bé. A partir d’ara mireu el blog per a saber les coses que hem fet o farem en classe. Hui hem corregit en Matemàtiques els triangles, pàgines 186, 187 i 188. A més hem fet les activitats de la pàgina 189 (qui no les ha acabat en classe se les ha dut a casa). Ací un deixe unes fotos de les correccions.

Per altra banda, en Castellà, hem fet del Cuaderno de trabajo (sm) las páginas 52 y 53. Los determinantes: artículos y demostrativos. Actividades de la 1 a la 7. El análisis morfológico no (de momento).

Tanto la Geometría como la morfología están explicadas ya en clase, no obstante, preguntad por email (gustavofernandez@elfabraquer.es) cualquier duda que tengáis, hasta que podamos hacer uso de la videoconferencia.

Per últim, hem continuat en CC.SS. amb les piràmides poblacionals. Recordeu que heu de fer la d’Espanya de 2020 ó 2019. Ací us deixe els enllaços per accedira webs d’interés:

https://www.populationpyramid.net/spain/2019/

https://www.ine.es/covid/piramides.htm

Recordeu que l’eix x representa en el vostre gràfic milions de persones (0, 0’5, 1, 1’5, 2, 2’5) mentre la visualització de les websites té l’eix x en % de la població. Haureu de trobar la dada en milions de persones (és fàcil) en la mateixa web.

En CC.NN. estem acabant les presentacions dels ecosistemes. Intenteu contactar amb els companys d’equip per acabar el treball si us falta. Haureu de col·laborar o no en la exposició oral en funció dels recursos tecnològics que tinguem. Està per decidir. En tot cas ajudeu, si podeu, amb el treball.

Al blog no s’hi podem pujar documents .odp, així que haurem d’usar el correu electrònic. Us enviaré un email a l’adreça electrònica que teniu del col·le amb el treball que entrega l’equip, quan el tingau acabat.

Molt d’ànim!

TASQUES FINS A DIMECRES 27 GENER.

1.- MATEMÀTIQUES:

Sobre los números decimales:

Pàg. 99, act. 2, 3 i 4 (CALCULO COCIENTES DECIMALES)

Pàg. 168, act. 1 i 2 (INTERPRETO DIVISIONES CON MÚLTIPLOS DE 10)

Pàg. 169, act. 3 i 4 (INTERPRETO DIVISIONES CON MÚLTIPLOS DE 10)

Pàg. 175, act. 2 i 3 (UTILIZO COCIENTES APROXIMADOS)

Sobre las coordenadas cartesianas:

Pàg. 101, 102 i 103, act. 2, 3, 4 i 5

2.- CC.NN.:

Pàg. 32 i 33. Lectura i reflexió. Act., 33, 34 i 35

Realitzar un esquema o mapa conceptual del tema dels ecosistemes. Podeu copiar-vos (si voleu) de l’esquema que hi apareix a la pàgina 36.

3.- CC.SS.:

Elaboració de 5 climogrames, amb el programa writer de Libre Office, un per a cada tipus de clima que tenim en Espanya, tot triant una localitat entre les donades en les taules climàtiques que es lliuraren en classe. Al final de cada climograma. Al final de cada climograma s’ha d’ajuntar un comentari sobre el gràfic. S’ha de fer en equips. Rafael, estàs en l’equip 1 amb Vlada, Mireia, Ana i Valeria. Berta, tu estàs en l’equip 2, amb Piero, Ángel, Noureddine i Íker. Lorenzo, tu estàs en l’equip 4 amb Mikel, Patricia i Alex.

TASQUES DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES (20, 21 i 22)

1.- MATEMÀTIQUES:

Pàg. 99, act. 2, 3 i 4

Pàg. 168, act. 1 i 2

Pàg. 169, act. 3, 4 i 5

2.- CASTELLÀ:

Cuaderno de trabajo.

Pág. 29 (entera) Palabras polisémicas.

3.- CC.SS.:

En classe hem fet la formació d’equips per al treball dels climogrames:

Equip 1: Vlada, Mireia, Rafael, Ana, Valeria.

Equip 2: Piero, Berta, Ángel, Noureddine i Íker.

Equip 3: Alejandro, Víctor, Celia, Zoe.

Equip 4: Mikel, Patricia, Alex, Lorenzo.

Equip 5: Santiago, León, Carlota, Blanca, Mariana.

Heu de parlar amb els companys i triar 5 localitats, una per a cada tipus de clima d’Espanya (mediterrani costa, mediterrani interior, oceànic, subtropical i alta muntanya). Una vegada triades les localitats, elaborem un climograma a partir de les taules climàtiques donades en classe. Heu d’usar el Writer de libre office .

TASQUES SETMANA DE L’11 GENER AL 15

1.- MATEMÀTIQUES:

Pàg. 89, exercici 2

Pàg. 85, exercicis 7, 8, 9, 10 i 11 (sense calculadora, per favor)

Pàg. 91, exercicis 3, 4 i 5

Pàg.92, exercicis 1, 2, 3 i 4

Pàg.93, exercici 5

2.- LLENGUA:

Quadern de treball Bon Vent

Pàg. 24 i 25, lectura i act. 1, 2, 3 i 4

Pàg. 27, act. 1 i 2

Pàg. 28 i 29, lectura i act. 1, 2, 3 i 4.

Haureu de continuar amb el vocabulari personal afegint les paraules que no enteneu de les lectures

3.- CC.NN.:

Pag. 26-27, lectura i copiat el requadre rosa

Pàg. 28-29, lectura i copiat el requadre rosa

Pàg.38, act. 29, 30 i 31

4.- CC.SS.:

Pàg. 34 i 35, lectura repàs.

Sabies que…

1.- El país a on més arbres hi ha en el món és Rússia. Hi ha 814.931 Km2 de boscos.

2.- L’arbre més vell del món és suec i té 9.500 anys. Aques arbre es diu Old Tjikko. En Espanya, tanmateix, el més antic és el drago mil·lenari, localitzat en les illes Canàries.

Drago mil·lenari, en l’illa de Tenerife

https://es.wikipedia.org/wiki/Drago_de_Icod_de_los_Vinos

3.- L’arbre més alt del planeta és el Sequoia Sempervirens, amb 115’55 m d’alçada. Es troba a l’oest de Nord-amèrica.

En contrast, l’arbre més menut del món és el Salze nan, que fa només 8 cm d’alçària.

4.- Hi ha flors que es poden menjar? Sí, com ara, la flor groga de carabassa. Existixen més de 80.000 espècies de plantes comestibles.

5.- La planta més verinosa de la Terra és el Nerium oleander. Hi creix en Zones del sud de Xina i Vietnam. Pertany a la família de les adelfes. En Espanya n’hi ha moltes, d’adelfes.

Adelfa plantada en un jardí públic

6.- La maduixa és l’unica fruita que té les llavors en l’exterior. De promedi, en tenen 200 llavoretes en cada maduixa. Mmm! Què bones!!!

EL MISTERI DE LA NATURA

El mètode científic és una metodologia per a obtindre nous coneixements. Una metodologia que ha caracteritzat històricament la ciència, i que consisteix en l’observació sistemàtica, mesurament, experimentació i la formulació, anàlisi i modificació d’hipòtesis.

Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d’investigació s’ha de basar en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic.

Anem a vore!

En esta línia, enguany els cinqués del col·le hem decidit apropar-nos al tema de les plantes a través d’un mètode científic, concretament estudiant el seu creixement. Per què creixen les plantes? Què necessiten per a viure? I sobretot: què passaria si les faltara alguns d’estos elements imprescindibles per a la seua vida?

D’aquesta manera vam decidir fer diferents grups per a plantar llentilles, cigrons o qualsevol tipus de llegum. Cada grup plantà les seues llavors tot privant-les d’un element essencial per a la vida de les plantes: sense aigua, sense llum, sense aire i a baixes temperatures (vora 5ºC), mentre que un dels grups plantà les llavors amb tots els elements necessaris. I ara, què passarà? Comencen les hipòtesis…

GRUP 1: Sense aigua.

Hipòtesi formulada: No van a créixer.

Faves plantades sense aigua
Llentilles plantades sense aigua

Resultats de l’observació: No han crescut gens ni mica.

GRUP 2: Sense llum.

Hipòtesi formulada: No creixeran.

Llentilles privades de llum
Llentilles plantades sense llum
Llentilles sense llum
Llentilles sense llum
Llentilles sense llum

Resultats de l’observació: Un 20% del casos no ha crescut, mentre que el restant 80% sí ho ha fet. És posible que dins de l’armari de classe la foscor no sea obsoluta, però és força significativa. És característic en aquest grup el color blanquinós de tilles i fulles: les plantes no ha pogut desenvolupar nivells adequats de clorofil·la. La clorofil·la dóna el color verd a les plantes i algues, i és necessària per a realitzar la fotosíntesi.https://ca.wikipedia.org/wiki/Fotos%C3%ADntesi

GRUP 3: Sense aire.

Hipòtesi formulada: No van a créixer.

Llentilles plantades dins d’una bossa hermètica
Llentilles privades d’aire
Amb aquestes s’hi han desenvolupat floridures
Llentilles plantades sense aire.

Resultats de l’observació: El 100% dels casos han crescut, però molt limitadament. Desconeguem si ho han pogut fer a causa de microporus, xicotetes clivelles o sistema de tancament no hermètic. Els sistemes privatius d’aire han sigut examinats escrupolosament, motiu pel qual és possible que la planta puga créixer mentre li quede aire per a respirar, i que en obrir el sistema per a ruixar, la renovació de l’aire allargue la vida de la planta. S’hauria de realitzar un altre experiment per aclarir-ho .

Llentilles plantades sense aire.

GRUP 4: A baixes temperatures

Degut a la decepció que l’alumnat del grup 1 (sense aigua) s’ha emportat, i tot considerant la forma no voluntària d’assignació als diferents grups que en alguns casos ha tingut lloc, decidirem intentar-ho de nou. Ara regaríem les plantes, però les guardaríem en un frigorífic del col·le… Què passarà?

Hipòtesis formulades: 1.- Van a créixer poc. 2.- No van a créixer. 3.- Es van a congelar i moriran.

Llentilles mantingudes a 5ºC
Llentilles a 5ºC
Només eixien dela nevera per a ser ruixades

Resultats de l’observació: En un 40% del casos les llavors han començat a desenvolupar xicotetes puntes blanques, principis de tija. El restant 60% no ha crescut gens. Es pot concloure que cap de les plantes s’ha desenvolupat. Un factor no considerat inicialment ha pogut malbaratar totes les observacions i el mesurament del creixement del grup 4, ja que en ser guardades en el frigorífic, no sols s’està modificant la variable de la temperatura sinó també la de la llum rebuda.

GRUP 5: Amb tots els elements necessaris

Hipòtesi formulada: Van a créixer

Resultats de l’observació: El 100% dels casos han crescut de forma satisfactòria, desenvolupant fulles i tija un característic color verd. La longitud mitjana de les tilles és superior a la de qualsevol altre grup, si bé és cert que algunes plantes del grup 2 (sense aire) han desenrotllat i estés tiges significativament més llargues que no altres del grup 5 (amb tot).

Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)
Llentilles amb condicions favorables
Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)
Llentilles amb condicions favorables
Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)

Potser el carinyo ajude a créixer més a les plantes, però no hem considerat aquesta proposta.

https://www.investigacionyciencia.es/blogs/medicina-y-biologia/53/posts/tiene-sentido-cantar-a-las-plantas-para-que-crezcan-ms-12300

El procés d’observació ha tingut una durada de tres setmanes, realitzant tres punts d’anàlisi, un per cada setmana. En cada punt feíem descripcions i mesuràvem les plantes. Després de la presa de dades, llançàvem una nova hipòtesi sobre què pensàvem que ocorreria fins al següent punt d’anàlisi. De vegades ens confirmàvem en la idea inicial: la hipòtesi inicial era correcta, però d’altres no, i havíem de canviar-la al llarg del procés.

Pel que fa a la variable de l’aigua, s’ha garantit que estiguera en la mesura adequada, amb un control diari (que no comporta afegir-hi aigua obligatòriament). A pesar dels esforços i meticulós control, vora un 20% de les plantes han entrat en estrés hídric després d’algun cap de setmana. Podria ser interessant augmentar la quantitat de cotó per a romandre més temps la humitat.