EL MISTERI DE LA NATURA

El mètode científic és una metodologia per a obtindre nous coneixements. Una metodologia que ha caracteritzat històricament la ciència, i que consisteix en l’observació sistemàtica, mesurament, experimentació i la formulació, anàlisi i modificació d’hipòtesis.

Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d’investigació s’ha de basar en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic.

Anem a vore!

En esta línia, enguany els cinqués del col·le hem decidit apropar-nos al tema de les plantes a través d’un mètode científic, concretament estudiant el seu creixement. Per què creixen les plantes? Què necessiten per a viure? I sobretot: què passaria si les faltara alguns d’estos elements imprescindibles per a la seua vida?

D’aquesta manera vam decidir fer diferents grups per a plantar llentilles, cigrons o qualsevol tipus de llegum. Cada grup plantà les seues llavors tot privant-les d’un element essencial per a la vida de les plantes: sense aigua, sense llum, sense aire i a baixes temperatures (vora 5ºC), mentre que un dels grups plantà les llavors amb tots els elements necessaris. I ara, què passarà? Comencen les hipòtesis…

GRUP 1: Sense aigua.

Hipòtesi formulada: No van a créixer.

Faves plantades sense aigua
Llentilles plantades sense aigua

Resultats de l’observació: No han crescut gens ni mica.

GRUP 2: Sense llum.

Hipòtesi formulada: No creixeran.

Llentilles privades de llum
Llentilles plantades sense llum
Llentilles sense llum
Llentilles sense llum
Llentilles sense llum

Resultats de l’observació: Un 20% del casos no ha crescut, mentre que el restant 80% sí ho ha fet. És posible que dins de l’armari de classe la foscor no sea obsoluta, però és força significativa. És característic en aquest grup el color blanquinós de tilles i fulles: les plantes no ha pogut desenvolupar nivells adequats de clorofil·la. La clorofil·la dóna el color verd a les plantes i algues, i és necessària per a realitzar la fotosíntesi.https://ca.wikipedia.org/wiki/Fotos%C3%ADntesi

GRUP 3: Sense aire.

Hipòtesi formulada: No van a créixer.

Llentilles plantades dins d’una bossa hermètica
Llentilles privades d’aire
Amb aquestes s’hi han desenvolupat floridures
Llentilles plantades sense aire.

Resultats de l’observació: El 100% dels casos han crescut, però molt limitadament. Desconeguem si ho han pogut fer a causa de microporus, xicotetes clivelles o sistema de tancament no hermètic. Els sistemes privatius d’aire han sigut examinats escrupolosament, motiu pel qual és possible que la planta puga créixer mentre li quede aire per a respirar, i que en obrir el sistema per a ruixar, la renovació de l’aire allargue la vida de la planta. S’hauria de realitzar un altre experiment per aclarir-ho .

Llentilles plantades sense aire.

GRUP 4: A baixes temperatures

Degut a la decepció que l’alumnat del grup 1 (sense aigua) s’ha emportat, i tot considerant la forma no voluntària d’assignació als diferents grups que en alguns casos ha tingut lloc, decidirem intentar-ho de nou. Ara regaríem les plantes, però les guardaríem en un frigorífic del col·le… Què passarà?

Hipòtesis formulades: 1.- Van a créixer poc. 2.- No van a créixer. 3.- Es van a congelar i moriran.

Llentilles mantingudes a 5ºC
Llentilles a 5ºC
Només eixien dela nevera per a ser ruixades

Resultats de l’observació: En un 40% del casos les llavors han començat a desenvolupar xicotetes puntes blanques, principis de tija. El restant 60% no ha crescut gens. Es pot concloure que cap de les plantes s’ha desenvolupat. Un factor no considerat inicialment ha pogut malbaratar totes les observacions i el mesurament del creixement del grup 4, ja que en ser guardades en el frigorífic, no sols s’està modificant la variable de la temperatura sinó també la de la llum rebuda.

GRUP 5: Amb tots els elements necessaris

Hipòtesi formulada: Van a créixer

Resultats de l’observació: El 100% dels casos han crescut de forma satisfactòria, desenvolupant fulles i tija un característic color verd. La longitud mitjana de les tilles és superior a la de qualsevol altre grup, si bé és cert que algunes plantes del grup 2 (sense aire) han desenrotllat i estés tiges significativament més llargues que no altres del grup 5 (amb tot).

Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)
Llentilles amb condicions favorables
Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)
Llentilles amb condicions favorables
Llentilles amb aigua, llum, aire i temperatura ambient (18ºC)

Potser el carinyo ajude a créixer més a les plantes, però no hem considerat aquesta proposta.

https://www.investigacionyciencia.es/blogs/medicina-y-biologia/53/posts/tiene-sentido-cantar-a-las-plantas-para-que-crezcan-ms-12300

El procés d’observació ha tingut una durada de tres setmanes, realitzant tres punts d’anàlisi, un per cada setmana. En cada punt feíem descripcions i mesuràvem les plantes. Després de la presa de dades, llançàvem una nova hipòtesi sobre què pensàvem que ocorreria fins al següent punt d’anàlisi. De vegades ens confirmàvem en la idea inicial: la hipòtesi inicial era correcta, però d’altres no, i havíem de canviar-la al llarg del procés.

Pel que fa a la variable de l’aigua, s’ha garantit que estiguera en la mesura adequada, amb un control diari (que no comporta afegir-hi aigua obligatòriament). A pesar dels esforços i meticulós control, vora un 20% de les plantes han entrat en estrés hídric després d’algun cap de setmana. Podria ser interessant augmentar la quantitat de cotó per a romandre més temps la humitat.

Publicado en: 5ºA